Van Morrison, "A Night in San Francisco", 1994.
Si haguessiu de triar un sol disc per endur-vos a una illa deserta, quin seria? És una pregunta interessant, perque s'ha de saber triar un disc, no només bo, sinó també un disc que es pugui escoltar sense aburrir-lo. Per mí la resposta és fàcil: "A Night in San Francisco", de Van Morrison.
Si, a més, hagués de triar un estil de música que m'agradaria tocar si tingués un grup musical, tampoc tindria cap dubte.
"A Night in San Francisco" és un album enregistrat en directe per Van Morrison, al desembre de 1993, tot i que es va editar al 1994.
Els noms de les colaboracions són tan impressionants com Candy Dulfer, John Lee Hooker, Junior Wells, Brian Kennedy...
Parlava abans de l'estil musical del disc. És difícil de definiar, tot i que, si ho haguessim de fer diriem probablement Rhythm & Blues. Tot i que a la contraportada es poden llegir uns quants noms d'estils musical: Ballads, Blues, Soul, Funk & Jazz; tot això és el que es troba en aquest album. Tot això i molt més. Perque l'album és una mostra de comunió perfecta entre banda i públic.
Però també és una mostra d'una banda en estat de gracia, disfrutant d'un dels millors (sinó el millor) repertori de la música moderna (el de Van Morrison), que fins i tot es permet deixar fora alguns dels seus exits més coneguts ("Brown Eyed Girl", "Baby please don't go", "Wild Night", "Bright Side of the Road", etc), alguns dels quals sí apareixien al disc en directe que va publicar al 2006, "Live at Austin City Limits Festival".
Si haguessiu de triar un sol disc per endur-vos a una illa deserta, quin seria? És una pregunta interessant, perque s'ha de saber triar un disc, no només bo, sinó també un disc que es pugui escoltar sense aburrir-lo. Per mí la resposta és fàcil: "A Night in San Francisco", de Van Morrison.
Si, a més, hagués de triar un estil de música que m'agradaria tocar si tingués un grup musical, tampoc tindria cap dubte.
"A Night in San Francisco" és un album enregistrat en directe per Van Morrison, al desembre de 1993, tot i que es va editar al 1994.
Els noms de les colaboracions són tan impressionants com Candy Dulfer, John Lee Hooker, Junior Wells, Brian Kennedy...
Parlava abans de l'estil musical del disc. És difícil de definiar, tot i que, si ho haguessim de fer diriem probablement Rhythm & Blues. Tot i que a la contraportada es poden llegir uns quants noms d'estils musical: Ballads, Blues, Soul, Funk & Jazz; tot això és el que es troba en aquest album. Tot això i molt més. Perque l'album és una mostra de comunió perfecta entre banda i públic.
Però també és una mostra d'una banda en estat de gracia, disfrutant d'un dels millors (sinó el millor) repertori de la música moderna (el de Van Morrison), que fins i tot es permet deixar fora alguns dels seus exits més coneguts ("Brown Eyed Girl", "Baby please don't go", "Wild Night", "Bright Side of the Road", etc), alguns dels quals sí apareixien al disc en directe que va publicar al 2006, "Live at Austin City Limits Festival".
A continuació us deixo una selecció de les meves peces preferides de l'album:
"Did Ye Get Healed / It's All in the Game / Make It Real One More Time"
"In the Garden / Real Real Gone / You Send Me / Allegheny"
"So Quiet In Here / That's Where It's At"
"See Me Through / Soldier of Fortune / Thank You Falettinme Be Mice Elf"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada