Els Oscar

Encara que sigui una mica "políticament incorrecte" he de confessar que els Oscars em deixen absolutament indiferent. Escolto amb estupefacció de gent que es queda per la nit per veure'ls en directe i em pregunto per qué. Suposso que és per l'espectacle.

Per mi és un espectacle comparable a Eurovision, canviant els frikis d'Eurovision per les estrelles de Hollywood.

Però si mirem l'historia dels Oscars, els exemples de pel·lícules carregades d'estatuetes (incloent les de millor pel·lícula o millor director) que no mereixien; i els exemples de pel·lícules excepcionals que no van guanyar res és inacabable.

L'exemple més recurrent és "Ciutadà Kane" ("Citizen Kane"), considerada en la majoria de llistes de professionals com la millor pel·lícula de la història (tret de les llistes americanes on normalment és "The Searchers", de John Ford). Doncs "Ciutadà Kane", només va obtenir un Oscar, al 1942, per millor guió original [Wikipedia]. Altres premis, obligatoris, com el de millor director, millor fotografia o millor muntatge, no se li van concedir. I és que a més, aquest és l'únic Oscar que va aconseguir Orson Welles en tota la seva carrera [Wikipedia].

Personalment em sembla especialment indignant que el que considero el millor director de la historia del cinema, Fritz Lang, que va crear obres mestres en l'època muda ("Metropolis" i altres), en el sonor en blanc i negre ("Els subornats" i altres) i en el sonor en color ("Moonfleet" i altres); no va ser mai nominat [Wikipedia].

Analitzant els resultats des d'un altre punt de vista, des dels premis concedits, la cosa no millora gaire. Descobrirem que, per exemple, les tres pel·lícules amb més Oscars de la història són: "Ben-Hur" (1959), "Titanic"(1997) i "El retorn del rei" (2003). [Wikipedia] És evident que aquestes pel·lícules no són les millors de la història del cinema. Però és que, tret de Ben-Hur les altres pel·lícules no eren ni tant sols les millors del seu any. Recordem que 1997 és l'any de "La princessa Mononoke", de Hayao Miyazaki; de "Gattaca" o, fins i tot, "L.A. Confidential". I 2003 és l'any de "Master & Commander" entre altres.

Però és que a més a més, hi ha pel·lícules a la llista de les més guardonades que fan posar els pels de punta: "Slumdog Millionaire" amb vuit estatuetes; "Shakespeare in Love" amb set estatuetes o "Forrest Gump" amb sis.

Els oblits respecte a actors o tècnics també serien inacabables. En resum, suficientes motius per considerar els Oscars un espectacle "resultón" però sense absolutament cap interés artístic o crític.