Aquestes dues pel·lícules tenen bastant en comú. Són pel·lícules relativament recents dirigides per reputats directors, basades en fets reals, ocorreguts als anys 70, i realment dificils de portar a la gran pantalla, sense modificar els fets reals. Perque són dificils de convertir en pel·lícula aquestes dues històries? No perque no siguin interessants, que ho són ambdues i molt, sinó per la complexitat de contar una història que succeeix al llarg de diversos anys.
El problema de Munich és el seu metratge, 164 minuts, i encara més que això, els fragents interposats del segrest dels atletes israelites. És una bona pel·lícula però es perd entre tants personatges, llocs, anys, interessos...
Personalment em quedo amb Zodiac. Per qué? Confesso que em va sorprendre al veure-la; un director com David Fincher fent una pel·lícula com les d'abans. Quan va acabar vaig pensar que li falva ben poc per ser una obra mestra. Segurament la part final, una mica dispersa, degut al llarg temps que passa i la necessitat de resumir els successos. En aquest cas probablement es podria haver canviat la història per donar-li una major filmicitat però es va respectar (majoritariament) la realitat. Però Zodiac té alguna cosa que la fa especial, segurament el seu classicisme, una virtut tan denostada actualment... Fincher ha demostrat que no només sap ser postmodern, que també sap fer clàssics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada