Aprofito per reivindicar dues pel·lícules; una australiana i una altra noruega. Les dues comparteixen plantejaments similars: uns joves que van a un indret on la natura és el principal protagonista. Wolf Creek, la australiana, recorda per moments Picnic at Hanging Rock (1975), de Peter Weir. I tot i que ambdues poden semblar la típica pel·lícula (americana) de psicopates, acaben sent entretinguts exercisis on s'adapten esquemes utilitzats mil cops a la personalitat de cada pais.Wolf Creek es revela com una pel·lícula de major qualitat, molt en la línea, com ja hem comentat, del cinema gòtic australià dels 70 (l'esmentada Picnic at Hanging Rock, The Last Wave, Long Weekend...).
Però Fritt Vilt ho compensa amb un major ritme i ja n'existeix una segona part. Segurament no haurem d'esperar gaire per veure'n el remake americà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada