Fa uns messos vaig parlar de Wolf Creek i de Fritt Vilt [aquí], on deia "Fritt Vilt ho compensa amb un major ritme i ja n'existeix una segona part". Doncs ja he vist la segona part. I he de dir que no m'ha decebut gens. Sense ser cap obra mestra, ni una pel·lícula que passarà a la posteritat, ens ensenya com fer una segona part, efectiva i que no sembla més del mateix, defecte amb el que carreguen el 90% de les segones parts.
I a més serveix per reivindicar aquesta heroina escandinava que crea Ingrid Bolsø Berdal, digna succesora de la Tinent Ripley d'Aliens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada