dissabte, 23 de maig del 2009

Breu antologia del cinema fantàstic i de terror asiàtic

2LDK, de Yukihiko Tsutsumi (Japó, 2003)
mandiapple

2ldk


Es tracta d’una mena d’experiment, només dues actrius tancades en un apartament comencen a tenir problemes de convivència. Adequada per passar una tarda de diumenge.


A Chinese Ghost Story (Sien nui yau wan), de Siu-Tung Ching (Hong Kong, 1987)

imdb


chinese ghost story


chinese ghost story


chinese ghost story


chinese ghost story


chinese ghost story


chinese ghost story


Una obra de culte, que ha tingut diverses continuacions (d’inferior qualitat). Un aiguabarreig d’aventura, magia, musical i fantàstic (amb tocs de terror) que farà les delicies d’aquells disposats a deixar-se portar. A resaltar la bellesa de la fotografia.



A Tale of Two Sisters (Janghwa, Hongryeon), de Ji-woon Kim (Corea, 2003)

mandiapple


tale of two sisters


tale of two sisters


tale of two sisters


Recomanable pel·lícula de terror coreà. Té moments realment terrorífics, però només la posada en escena justifica el seu visionat. Versió americana en producció.


Ab-normal Beauty (Sei Mong Se Jun), de Oxide Pang Chun (Hong Kong, 2004)

lovehkfilm



abnormal beauty


abnormal beauty


Una altra pel·lícula de terror sobre la fotografia, però aquest cop no sobre la fotografia de fantasmes, sino sobre la fascinació que pot crear fotografiar el sofriment. Molt recomanable.



Another Heaven (Anazahevun), de Jôji Iida (Japó, 2000)

mandiapple



another heaven


Pel·lícula justeta però entretinguda.


Audition (Ôdishon), de Takashi Miike (Japó, 1999)

mandiapple


audition


Probablement la pel·lícula més recomanable del controvertit Takashi Miike. Un home vidu intenta trobar la seva mitja toronja organitzant un càsting. La finalment elegida sembla la noia perfecta però…

Impactant i cautivadora.


Battle Royal (Batoru rowaiaru), de Kinji Fukasaku (Japó, 2000)

mandiapple


battle royale


Un plantejament (relativament) original, desenvolupat de manera entretetigunda. Una classe d’un col·legi és elegida en un futur proper, per participar en un joc bastant macabre; són enviats a una illa i només un d’ells pot sortir-ne viu. Va tenir segona part.


Dark Water (Honogurai mizu no soko kara), de Hideo Nakata (Japó, 2002)

mandiapple


dark water


Sense ser una obra quintaesencial com Ringu, Dark Water segueix mostrant l’habilitat de Hideo Nakata per contar històries alhora clàssiques i sorprenents.

La versió americana és aceptable.


Double vision (Shuang tong), de Kuo-fu Chen (Taiwán, Hong Kong, 2002)

mandiapple


double vision


No recordo gran cosa d’aquesta pel·lícula; però sí la sensació de que era entretinguda. Hi apareix David Morse, un actor pel que sento una especial simpatia.



Evil Dead Trap (Shiryo no wana), de Toshiharu Ikeda (Japó, 1998)

mandiapple


evil dead trap


La pitjor pel·lícula de la llista. Està considerada per alguns com a obra de culte, però per a mi és únicament una obra cutre, avorrida, un plagi de les pel·lícules de psicopates americanes dels 80.


Face, de Sang-Gon Yoo (Corea, 2004)

imdb




face


Molt correcta pel·lícula sobre un home que es dedica a fer reconstruccions facials de víctimes per a la policia.


Ghost Actress/Don’t Look Up (Joyû-rei), de Hideo Nakata (Japó, 1996)

imdb


ghost actress


Justeta primera obra de Hideo Nakata, posterior creador de Ringu i Dark Water. No val la pena perdre-hi el temps.



Ghost System (Gosuto shisutemu), de Toshikazu Nagae (Japó, 2002)

cinemasie


ghost system


Algun detall interessant per una pel·lícula globalment innecesaria.


Hausu, de Nobuhiko Obayashi (Japó, 1977)

toddstadtman


hausu


hausu


Es pot fusionar el camp amb el terror? La resposta és si, i la prova és Hausu. La fotografia recorda Kwaidan, i l’argument...l’argument és psicodelic.


Inner senses (Yee do hung gaan), de Chi-Leung Law (Hong Kong, 2002)

mandiapple



inner senses


Into the Mirror (Geoul sokeuro), de Sung-ho Kim (Corea, 2003)

mandiapple


into the mirror


into the mirror



Ju-On (The Grudge), de Takashi Shimizu (Japó, 2003)

wiki


ju on


La història de Ju-On és realment interessant. A l’any 2000 Takashi Shimizu va rodar per a la televisió Ju-On. The Curse. Davant de l’exit el mateix any roda la segona part: Ju-On 2. The Curse 2. Al 2003 realitza una versió per als cinemes Ju-On. The Grudge, i al mateix any fa també la segona part Ju-On 2. The Grudge 2. No cansat amb la historia al 2004, ell mateix és l’encarregat de realitzar l’adaptació americana The Grudge, i dos anys més tard, la segona part. Només he vist les dues versions per als cinemes en japones, i he de dir que la primera és realment terrorífica, tot i el fluixet que és el guió. Segurament Ju-On sigui la creadora de la moda dels nens fantasmes amb la cara enfarinada que tant associem al terror japones. Una pel·lícula imprescindible per entendre el nou terror asiàtic.


Ju-On 2 (The Grudge 2), de Takashi Shimizu (Japó, 2003)



ju on 2


Ju-Rei (The Uncanny), de Kôji Shiraishi (Japó, 2004)

imdb


ju rei


Una còpia (i no només pel nom) de Ju-On. No massa recomanable.


Kairo (Pulse), de Kiyoshi Kurosawa (Japó, 2001)

mandiapple

midnighteye


pulse


pulse


pulse


Una de les millors pel·lícules d’aquesta llista, i probablement de tot el cinema de terror dels darrers anys. Un plantejament original (què passaria si el més enllà tingués una capacitat limitada, i arribat el moment les animes comencessin a vessar?), i una possada en escena absorbent.

Qualsevol semblança entre la original i la versió americana és pura coincidència.


Kakashi, de Norio Tsuruta (Japó, 2001)

mandiapple


kakashi


Un altre còmic (a banda d’Uzumaki) de Junji Ito, per una adaptació que es deixa veure.


Kôrei (Seance), de Kiyoshi Kurosawa (Japó, 2000)

imdb


korei



Kwaidan, de Masaki Kobayashi (Japó, 1964)

imdb

midnighteye


kwaidan


kwaidan


Una de les pel·lícules més belles de la història del cinema (i si ho dubteu, doneu una ullada a aquestes escenas del film). Basada en les històries que Lafcadi Hearn havia anat recopilant de la tradició japonesa. Els decorats varen ser pintats a mà pel mateix director. La seva influència encara es deixa sentir ara en el cinema fantàstic.


Akira Kurosawa’s Dreams, d’Akira Kurosawa (Japó, 1990)

imdb


dreams


Reminiscent de Kwaidan, sense arribar a les cotes d’aquesta, és Els somnis d’Akira Kurosawa, amb alguns capitols realment genials i alguns realment més fluixos.



dreams



Loft (Rofuto), de Kiyoshi Kurosawa (Japó, 2007)


mandiapple


loft


Kiyoshi Kurosawa s'ha reivindicat com el director més interessant del gènere de terror asiàtic, tant per la seva habilitat filmant, com per la profunditat de les seves obres.


loft


loft


loft


Love Ghost/Lovesick Dead (Shibito no koiwazurai), de Kazuyuki Shibuya (Japó, 2001)

mandiapple


love ghost


Fluixeta i avorrida.


Marebito, de Takashi Shimizu (Japó, 2004)

mandiapple


marebito


marebito


Aquesta pel·lícula va generar bastant expectació en el moment de la seva estrena. Bastants detalls interessants per una pel·lícula que al final acaba deixant la sensació de que no arriba a cuallar.


Nagai Yume (Long Dream), de Higuchinsky (Japó, 2000) (TV)

mandiapple


long dream


Decebedora obra per la televisió de Higuchinsky (director d’Uzumaki).


Nang Nak, de Nonzee Nimibutr (Tailandia, 1999)

wiki


nang nak





Una forma totalment diferent de fer terror de la que coneixem.


One Missed Call (Chakushin ari), de Takashi Miike (Japó, 2003)

mandiapple


one missed call


Pel·lícula representant d’una de les característiques del cinema asiàtic; les referències tecnològiques. Poltergeist, amb la seva estàtica televisiva seria una de les primeres obres on la tecnologia presenta el seu costat terrorific. Però amb l’arribada del nou terror japones hem descobert els perills (del més enllà) de mòbils, internet, càmeres de seguretat…


one missed call


one missed call


one missed call

One missed Call seria l’exemple clar d’aquest gènere, amb els telèfons mòbils. La escena que té lloc en un plató televisiu (no dic més per no fer un spoiler) és senzillament majestuosa.

Versió en procés.


One Missed Call 2 (Chakushin ari 2), de (Japó, 2005)



one missed call 2

Molt més fluixa que la original.


Onibaba, de Kaneto Shindô (Japó, 1964)

mandiapple


onibaba


Un altre clàssic del terror japonés. Personalment, em quedo amb Kwaidan.


Paradise Murdered, de Kim Han-min (Corea, 2007)

theestopbutton

paradise murdered


Phone (Pon), de Byeong-ki Ahn (Corea, 2002)

mandiapple


phone


Un altra obra sobre els misteris de la telefonia móvil. Acceptable.


Rasen (The Spiral), de Jôji Iida (Japó, 1998)

mandiapple


rasen


rasen





Rinne (Reincarnation), de Takashi Shimizu (Japó, 2005)

mandiapple


rinne





Ringu, de Hideo Nakata (Japó, 1998)

mandiapple


ringu


ringu


La pel·lícula que va popularitzar el terror japonés a la resta del món. Una obra revolucionaria, perque va demostrar que es podia tornar a aterroritzar sense mostrar sang ni adolescents assassinats. Ringu ha patit els efectes colaterals de la sobredosi de terror japones per haver-ne estat l’ambaixadora, però no ho mereix, doncs es tracta d’una pel·lícula sòlida, amb una de les escenas més aterradores que recordo. Un ritme perfecte, un final aconseguit, i escenes que recorden el millor de Poltergeist, entre altres clàssics.


ringu



Va obrir nous camins pel cinema de terror, camins que han salvat el gènere de perpetuar el model adolescents+psicòpata, que tants exits comercials van donar durant els anys vuitanta, però que van representar el periode menys creatiu del gènere.


Ringu 0: Bâsudei, de Norio Tsuruta (Japó, 2000)


ringu 0


De Ringu, se’n van fer dues continuacions, així doncs, per què no fer una precuela? Això devien pensar els responsables d’aquesta bajanada.


Ringu 2, de Hideo Nakata (Japó, 1999)


ringu 2


La segona continuació de Ringu, després de Rasen. És interessant veure com es pot enfocar un punt de partida (el final de Ringu) de dues maneres diferents.


Sakebi (Retribution), de Kiyoshi Kurosawa (Japó, 2006)

imdb


sakebi


Una altra obra de Kiyoshi Kurosawa, fidel al seu estil. Recomanable.


sakebi


sakebi


sakebi


sakebi


Shikoku (Ghost Land), de Shunichi Nagasaki (Japó, 1999)

mandiapple


shikoku


Entretinguda.


Shutter, de Banjong Pisanthanakun i Parkpoom Wongpoom (Tailandia, 2004)

mandiapple


shutter


Una pel·lícula del gènere tecnològic, sobre les fotografies de fantasmes molt interessant.

Existeix una versió americana.


Suicide Club/Suicide Circle (Jisatsu saakuru), de Sion Sono (Japó, 2002)

mandiapple


Un altra pel·lícula ja comentada en aquest blog; l’enllaç aquí .


Tell Me Something (Telmisseomding), de Yoon-Hyun Chang (Corea, 1999)


tell me something


The Doll Master (Inhyeongsa), de Yong-ki Jeong (Corea, 2004)

doll master


Avorrida.


The Eye (Gin gwai), dels germans Pang (Hong Kong, UK, Singapur, 2002)

mandiapple


Pel·lícula clarament diferenciada en dues parts; la primera bastant decent aproximació al terror d’arrel asiática, amb grans escenes; la segona, el final ambientat a Thailandia, molt més fluixet, i que sembla una còpia de Mothman.


The Eye 2 (Gin gwai 2), dels germans Pang (Hong Kong, Thailand, 2004)

imdb


the eye 2



The Heirloom (Zhaibian), de Leste Chen (Taiwan, 2005)

imdb


heirloom


Avorrida mescla de cases encantades i malediccions familiars.


The Host (Gwoemul), de Joon-Ho Bong (Corea, 2006)

mandiapple


the host


the host


the host



Una pel·lícula que va tenir una (relativa) propularitat. Això es va deure segurament, a que tot i enmarcar-se dins del genere de terror, tenia elements de molts altres gèneres, especialment el còmic, però també de drama; i un to pessimista que ho envolta tot.


The sisters (Pee chong air), de Tiwa Moeithaisong (Tailandia, 2004)

imdb


the sisters


Alguns moments justifiquen el seu visionat. Llastima que el conjunt resti sumament desgavellat.



Tokyo 10+01 , de Higuchinsky (Japó, 2003)

mandiapple


toky 10+01


Decepcionant obra de Higuchinsky, el director d’Uzumaki.


Uzumaki, de Higuchinsky (Japó, 2000)

mandiapple

midnighteye


Adaptació per part del director d’origen ucraines afincat al japó Higuchinsky, del còmic de culte de Junji Ito Una pel·lícula que ja havia recomant anteriorment en aquesta entrada.



Yeogo goedam (Whispering Corridors), de Ki-hyeong Park (Corea, 1998)

mandiapple


yeogo goedam


yeogo goedam


Yeogo Goedam és una sèrie sorprenent; aparentment es tracta de les típiques pel·lícules de terror d’institut. Però el cert és que sorprenen per la seva solvencia.


Yeogo goedam II (Memento Mori), de Tae-Yong Kim i Kyu-Dong Min (Corea, 1999)

mandiapple


memento mori


memento mori


Yeogo goedam 3: Yeowoo gyedan (Wishing Stairs), de Jae-yeon Yun (Corea, 2003)



wishing stairs




wishing stairs


Yeogo goedam 4: Moksori (Ghost Voice/The Voice), de Ik-hwan Choe (Corea, 2005)


moksori


moksori


moksori


La més avorrida de la sèrie, però encara conserva detalls interessants.


Yogen (Premonition), de Norio Tsuruta (Japó, 2004)

mandiapple


yogen


Font: espaciodeCrítica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...