2LDK, de Yukihiko Tsutsumi (Japó, 2003)
mandiapple
Es tracta d’una mena d’experiment, només dues actrius tancades en un apartament comencen a tenir problemes de convivència. Adequada per passar una tarda de diumenge.
A Chinese Ghost Story (Sien nui yau wan), de Siu-Tung Ching (Hong Kong, 1987)
imdb
Una obra de culte, que ha tingut diverses continuacions (d’inferior qualitat). Un aiguabarreig d’aventura, magia, musical i fantàstic (amb tocs de terror) que farà les delicies d’aquells disposats a deixar-se portar. A resaltar la bellesa de la fotografia.
A Tale of Two Sisters (Janghwa, Hongryeon), de Ji-woon Kim (Corea, 2003)
mandiapple
Recomanable pel·lícula de terror coreà. Té moments realment terrorífics, però només la posada en escena justifica el seu visionat. Versió americana en producció.
Ab-normal Beauty (Sei Mong Se Jun), de Oxide Pang Chun (Hong Kong, 2004)
lovehkfilm
Una altra pel·lícula de terror sobre la fotografia, però aquest cop no sobre la fotografia de fantasmes, sino sobre la fascinació que pot crear fotografiar el sofriment. Molt recomanable.
Another Heaven (Anazahevun), de Jôji Iida (Japó, 2000)
mandiapple
Pel·lícula justeta però entretinguda.
Audition (Ôdishon), de Takashi Miike (Japó, 1999)
mandiapple
Probablement la pel·lícula més recomanable del controvertit Takashi Miike. Un home vidu intenta trobar la seva mitja toronja organitzant un càsting. La finalment elegida sembla la noia perfecta però…
Impactant i cautivadora.
Battle Royal (Batoru rowaiaru), de Kinji Fukasaku (Japó, 2000)
mandiapple
Un plantejament (relativament) original, desenvolupat de manera entretetigunda. Una classe d’un col·legi és elegida en un futur proper, per participar en un joc bastant macabre; són enviats a una illa i només un d’ells pot sortir-ne viu. Va tenir segona part.
Dark Water (Honogurai mizu no soko kara), de Hideo Nakata (Japó, 2002)
mandiapple
Sense ser una obra quintaesencial com Ringu, Dark Water segueix mostrant l’habilitat de Hideo Nakata per contar històries alhora clàssiques i sorprenents.
La versió americana és aceptable.
Double vision (Shuang tong), de Kuo-fu Chen (Taiwán, Hong Kong, 2002)
mandiapple
No recordo gran cosa d’aquesta pel·lícula; però sí la sensació de que era entretinguda. Hi apareix David Morse, un actor pel que sento una especial simpatia.
Evil Dead Trap (Shiryo no wana), de Toshiharu Ikeda (Japó, 1998)
mandiapple
La pitjor pel·lícula de la llista. Està considerada per alguns com a obra de culte, però per a mi és únicament una obra cutre, avorrida, un plagi de les pel·lícules de psicopates americanes dels 80.
Face, de Sang-Gon Yoo (Corea, 2004)
imdb
Molt correcta pel·lícula sobre un home que es dedica a fer reconstruccions facials de víctimes per a la policia.
Ghost Actress/Don’t Look Up (Joyû-rei), de Hideo Nakata (Japó, 1996)
imdb
Justeta primera obra de Hideo Nakata, posterior creador de Ringu i Dark Water. No val la pena perdre-hi el temps.
Ghost System (Gosuto shisutemu), de Toshikazu Nagae (Japó, 2002)
cinemasie
Algun detall interessant per una pel·lícula globalment innecesaria.
Hausu, de Nobuhiko Obayashi (Japó, 1977)
toddstadtman
Es pot fusionar el camp amb el terror? La resposta és si, i la prova és Hausu. La fotografia recorda Kwaidan, i l’argument...l’argument és psicodelic.
Inner senses (Yee do hung gaan), de Chi-Leung Law (Hong Kong, 2002)
mandiapple
Into the Mirror (Geoul sokeuro), de Sung-ho Kim (Corea, 2003)
mandiapple
Ju-On (The Grudge), de Takashi Shimizu (Japó, 2003)
wiki
La història de Ju-On és realment interessant. A l’any 2000 Takashi Shimizu va rodar per a la televisió Ju-On. The Curse. Davant de l’exit el mateix any roda la segona part: Ju-On 2. The Curse 2. Al 2003 realitza una versió per als cinemes Ju-On. The Grudge, i al mateix any fa també la segona part Ju-On 2. The Grudge 2. No cansat amb la historia al 2004, ell mateix és l’encarregat de realitzar l’adaptació americana The Grudge, i dos anys més tard, la segona part. Només he vist les dues versions per als cinemes en japones, i he de dir que la primera és realment terrorífica, tot i el fluixet que és el guió. Segurament Ju-On sigui la creadora de la moda dels nens fantasmes amb la cara enfarinada que tant associem al terror japones. Una pel·lícula imprescindible per entendre el nou terror asiàtic.
Ju-On 2 (The Grudge 2), de Takashi Shimizu (Japó, 2003)
Ju-Rei (The Uncanny), de Kôji Shiraishi (Japó, 2004)
imdb
Una còpia (i no només pel nom) de Ju-On. No massa recomanable.
Kairo (Pulse), de Kiyoshi Kurosawa (Japó, 2001)
mandiapple
midnighteye
Una de les millors pel·lícules d’aquesta llista, i probablement de tot el cinema de terror dels darrers anys. Un plantejament original (què passaria si el més enllà tingués una capacitat limitada, i arribat el moment les animes comencessin a vessar?), i una possada en escena absorbent.
Qualsevol semblança entre la original i la versió americana és pura coincidència.
Kakashi, de Norio Tsuruta (Japó, 2001)
mandiapple
Un altre còmic (a banda d’Uzumaki) de Junji Ito, per una adaptació que es deixa veure.
Kôrei (Seance), de Kiyoshi Kurosawa (Japó, 2000)
imdb
Kwaidan, de Masaki Kobayashi (Japó, 1964)
imdb
midnighteye
Una de les pel·lícules més belles de la història del cinema (i si ho dubteu, doneu una ullada a aquestes escenas del film). Basada en les històries que Lafcadi Hearn havia anat recopilant de la tradició japonesa. Els decorats varen ser pintats a mà pel mateix director. La seva influència encara es deixa sentir ara en el cinema fantàstic.
Akira Kurosawa’s Dreams, d’Akira Kurosawa (Japó, 1990)
imdb
Reminiscent de Kwaidan, sense arribar a les cotes d’aquesta, és Els somnis d’Akira Kurosawa, amb alguns capitols realment genials i alguns realment més fluixos.
Loft (Rofuto), de Kiyoshi Kurosawa (Japó, 2007)
Kiyoshi Kurosawa s'ha reivindicat com el director més interessant del gènere de terror asiàtic, tant per la seva habilitat filmant, com per la profunditat de les seves obres.
Love Ghost/Lovesick Dead (Shibito no koiwazurai), de Kazuyuki Shibuya (Japó, 2001)
mandiapple
Fluixeta i avorrida.
Marebito, de Takashi Shimizu (Japó, 2004)
mandiapple
Aquesta pel·lícula va generar bastant expectació en el moment de la seva estrena. Bastants detalls interessants per una pel·lícula que al final acaba deixant la sensació de que no arriba a cuallar.
Nagai Yume (Long Dream), de Higuchinsky (Japó, 2000) (TV)
mandiapple
Decebedora obra per la televisió de Higuchinsky (director d’Uzumaki).
Nang Nak, de Nonzee Nimibutr (Tailandia, 1999)
wiki
Una forma totalment diferent de fer terror de la que coneixem.
One Missed Call (Chakushin ari), de Takashi Miike (Japó, 2003)
mandiapple
Pel·lícula representant d’una de les característiques del cinema asiàtic; les referències tecnològiques. Poltergeist, amb la seva estàtica televisiva seria una de les primeres obres on la tecnologia presenta el seu costat terrorific. Però amb l’arribada del nou terror japones hem descobert els perills (del més enllà) de mòbils, internet, càmeres de seguretat…
One missed Call seria l’exemple clar d’aquest gènere, amb els telèfons mòbils. La escena que té lloc en un plató televisiu (no dic més per no fer un spoiler) és senzillament majestuosa.
Versió en procés.
One Missed Call 2 (Chakushin ari 2), de (Japó, 2005)
Molt més fluixa que la original.
Onibaba, de Kaneto Shindô (Japó, 1964)
mandiapple
Un altre clàssic del terror japonés. Personalment, em quedo amb Kwaidan.
Paradise Murdered, de Kim Han-min (Corea, 2007)
theestopbutton
Phone (Pon), de Byeong-ki Ahn (Corea, 2002)
mandiapple
Un altra obra sobre els misteris de la telefonia móvil. Acceptable.
Rasen (The Spiral), de Jôji Iida (Japó, 1998)
mandiapple
Rinne (Reincarnation), de Takashi Shimizu (Japó, 2005)
mandiapple
Ringu, de Hideo Nakata (Japó, 1998)
mandiapple
La pel·lícula que va popularitzar el terror japonés a la resta del món. Una obra revolucionaria, perque va demostrar que es podia tornar a aterroritzar sense mostrar sang ni adolescents assassinats. Ringu ha patit els efectes colaterals de la sobredosi de terror japones per haver-ne estat l’ambaixadora, però no ho mereix, doncs es tracta d’una pel·lícula sòlida, amb una de les escenas més aterradores que recordo. Un ritme perfecte, un final aconseguit, i escenes que recorden el millor de Poltergeist, entre altres clàssics.
Va obrir nous camins pel cinema de terror, camins que han salvat el gènere de perpetuar el model adolescents+psicòpata, que tants exits comercials van donar durant els anys vuitanta, però que van representar el periode menys creatiu del gènere.
Ringu 0: Bâsudei, de Norio Tsuruta (Japó, 2000)
De Ringu, se’n van fer dues continuacions, així doncs, per què no fer una precuela? Això devien pensar els responsables d’aquesta bajanada.
Ringu 2, de Hideo Nakata (Japó, 1999)
La segona continuació de Ringu, després de Rasen. És interessant veure com es pot enfocar un punt de partida (el final de Ringu) de dues maneres diferents.
Sakebi (Retribution), de Kiyoshi Kurosawa (Japó, 2006)
imdb
Una altra obra de Kiyoshi Kurosawa, fidel al seu estil. Recomanable.
Shikoku (Ghost Land), de Shunichi Nagasaki (Japó, 1999)
mandiapple
Entretinguda.
Shutter, de Banjong Pisanthanakun i Parkpoom Wongpoom (Tailandia, 2004)
mandiapple
Una pel·lícula del gènere tecnològic, sobre les fotografies de fantasmes molt interessant.
Existeix una versió americana.
Suicide Club/Suicide Circle (Jisatsu saakuru), de Sion Sono (Japó, 2002)
mandiapple
Un altra pel·lícula ja comentada en aquest blog; l’enllaç aquí .
Tell Me Something (Telmisseomding), de Yoon-Hyun Chang (Corea, 1999)
The Doll Master (Inhyeongsa), de Yong-ki Jeong (Corea, 2004)
Avorrida.
The Eye (Gin gwai), dels germans Pang (Hong Kong, UK, Singapur, 2002)
mandiapple
Pel·lícula clarament diferenciada en dues parts; la primera bastant decent aproximació al terror d’arrel asiática, amb grans escenes; la segona, el final ambientat a Thailandia, molt més fluixet, i que sembla una còpia de Mothman.
The Eye 2 (Gin gwai 2), dels germans Pang (Hong Kong, Thailand, 2004)
imdb
The Heirloom (Zhaibian), de Leste Chen (Taiwan, 2005)
imdb
Avorrida mescla de cases encantades i malediccions familiars.
The Host (Gwoemul), de Joon-Ho Bong (Corea, 2006)
mandiapple
Una pel·lícula que va tenir una (relativa) propularitat. Això es va deure segurament, a que tot i enmarcar-se dins del genere de terror, tenia elements de molts altres gèneres, especialment el còmic, però també de drama; i un to pessimista que ho envolta tot.
The sisters (Pee chong air), de Tiwa Moeithaisong (Tailandia, 2004)
imdb
Alguns moments justifiquen el seu visionat. Llastima que el conjunt resti sumament desgavellat.
Tokyo 10+01 , de Higuchinsky (Japó, 2003)
mandiapple
Decepcionant obra de Higuchinsky, el director d’Uzumaki.
Uzumaki, de Higuchinsky (Japó, 2000)
mandiapple
midnighteye
Adaptació per part del director d’origen ucraines afincat al japó Higuchinsky, del còmic de culte de Junji Ito Una pel·lícula que ja havia recomant anteriorment en aquesta entrada.
Yeogo goedam (Whispering Corridors), de Ki-hyeong Park (Corea, 1998)
mandiapple
Yeogo Goedam és una sèrie sorprenent; aparentment es tracta de les típiques pel·lícules de terror d’institut. Però el cert és que sorprenen per la seva solvencia.
Yeogo goedam II (Memento Mori), de Tae-Yong Kim i Kyu-Dong Min (Corea, 1999)
mandiapple
Yeogo goedam 3: Yeowoo gyedan (Wishing Stairs), de Jae-yeon Yun (Corea, 2003)
Yeogo goedam 4: Moksori (Ghost Voice/The Voice), de Ik-hwan Choe (Corea, 2005)
La més avorrida de la sèrie, però encara conserva detalls interessants.
Yogen (Premonition), de Norio Tsuruta (Japó, 2004)
mandiapple
Font: espaciodeCrítica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada